Publish at Scribd or explore others:
lunes, 1 de diciembre de 2008
martes, 11 de noviembre de 2008
Audicions
Itàlia
Claudio Monteverdi
Si dolce è'l tormento
Tocatta
Vi ricorda o boschi ombrosi
Intonatio
Duo Seraphim
Sanctus
Tirsi e Clori
G. Gabrieli
Canzona en eco
A. Corelli
Concerto Grosso Op. 6
A. Vivaldi
Concert en do major per dues trompetes
Andante
Largo
Allegro non molto
Domine Fili unigenite
Cum dederit delectis
G.B. Pergolesi
Stabat mater dolorosa
Lo conosco a quegli ochietti
Anglaterra
H. Purcell
When I'm laid.
Ocells i violins
Ecodansa de les Fúries
G. F. Haendel
Minuetto II
Lascia ch'io pianga
For unto us a Child is born
No, di voi non vo' fidarmi
Hallelujah
Espanya
J. Cabanilles
Batalla Imperial
Corrente Italiana
J. Cererols
Gloria
França
J. B. Lully
Marca per la cerimònia dels turcs
Premier Air des Espagnols
Chaconne des Scaramouches
M. A. Charpentier
Preludi Rondó
F. Couperin
Duet de veus blanques
M. R. Melalande
Ària en eco
Alemanya
Johann Pachelbel
"Canon" per orquestra de corda
Johann Sebastian Bach
Erbarme dich, mein Gott
Zion hört die Wächter singen
Singet dem Herrn ein neues Lied
Toccata i fuga en re menor
Allegro
Badinerie
Preludi
Preludi i fuga. El clave ben temperat
Ària. Variacions Goldberg
Fragment de la Orquestral Suite No. 3
Every thing's gonna be alright(Sweet Box)
Fuga nº 9 en re menor. L'Art de la fuga
Fuga nº9 en re menor. L'Art de la fuga (The Swingle Singers)
Claudio Monteverdi
Si dolce è'l tormento
Tocatta
Vi ricorda o boschi ombrosi
Intonatio
Duo Seraphim
Sanctus
Tirsi e Clori
G. Gabrieli
Canzona en eco
A. Corelli
Concerto Grosso Op. 6
A. Vivaldi
Concert en do major per dues trompetes
Andante
Largo
Allegro non molto
Domine Fili unigenite
Cum dederit delectis
G.B. Pergolesi
Stabat mater dolorosa
Lo conosco a quegli ochietti
Anglaterra
H. Purcell
When I'm laid.
Ocells i violins
Ecodansa de les Fúries
G. F. Haendel
Minuetto II
Lascia ch'io pianga
For unto us a Child is born
No, di voi non vo' fidarmi
Hallelujah
Espanya
J. Cabanilles
Batalla Imperial
Corrente Italiana
J. Cererols
Gloria
França
J. B. Lully
Marca per la cerimònia dels turcs
Premier Air des Espagnols
Chaconne des Scaramouches
M. A. Charpentier
Preludi Rondó
F. Couperin
Duet de veus blanques
M. R. Melalande
Ària en eco
Alemanya
Johann Pachelbel
"Canon" per orquestra de corda
Johann Sebastian Bach
Erbarme dich, mein Gott
Zion hört die Wächter singen
Singet dem Herrn ein neues Lied
Toccata i fuga en re menor
Allegro
Badinerie
Preludi
Preludi i fuga. El clave ben temperat
Ària. Variacions Goldberg
Fragment de la Orquestral Suite No. 3
Every thing's gonna be alright(Sweet Box)
Fuga nº 9 en re menor. L'Art de la fuga
Fuga nº9 en re menor. L'Art de la fuga (The Swingle Singers)
lunes, 10 de noviembre de 2008
lunes, 27 de octubre de 2008
domingo, 26 de octubre de 2008
viernes, 24 de octubre de 2008
lunes, 20 de octubre de 2008
La música en el Renaixement
Índex:
Acordes
Cuarteto vocal. Notación mensural blanca.
Escritura en cifra para órgano.
Escuelas renacentistas de la música vocal religiosa.
Evolución de las técnicas de impresión musical
Instrumentos de viento madera.
Instrumentos musicales en el Renacimiento
Instrumentos musicales renacentistas. Sistemas de impresión musical. (Mapa conceptual)
Línea de tiempo del Renacimiento musical.
Música profana renacentista.
Música profana renacentista (Mapa conceptual)
Música religiosa renacentista (Mapa conceptual)
Tonalidad

Acordes
Cuarteto vocal. Notación mensural blanca.
Escritura en cifra para órgano.
Escuelas renacentistas de la música vocal religiosa.
Evolución de las técnicas de impresión musical
Instrumentos de viento madera.
Instrumentos musicales en el Renacimiento
Instrumentos musicales renacentistas. Sistemas de impresión musical. (Mapa conceptual)
Línea de tiempo del Renacimiento musical.
Música profana renacentista.
Música profana renacentista (Mapa conceptual)
Música religiosa renacentista (Mapa conceptual)
Tonalidad
Notació musical:
lunes, 13 de octubre de 2008
Edat Mitjana
Notació Musical


Cant de la Sibila
El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma) i l'Alguer la nit de Nadal. Es té notícia de la seva interpretació durant l'edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal. A Ontinyent, País Valencià, es representa la nit de cada 24 de desembre a l'església de l'Assumpció de Santa Maria. Cada any, des del 1998, la Maria del Mar Bonet el canta a l'església de la Bonanova.
(Article complet aquí)
Vídeo:
Misteri d'Elx
El Misteri d'Elx (també anomenat localment La Festa) és una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que ve fent-se a Elx des de l'edat mitjana.
L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del segle XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulmà (1265) i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola.
(Article complet aquí)
Vídeo:
Any Litúrgic

Google Maps
Monestir de Poblet:
Ver mapa más grande
Catedral de Notre Dame:
Ver mapa más grande
Besalú:
Ver mapa más grande
Llibre Vermell de Montserrat
El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex que es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número 1 del seu fons de manuscrits. El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.
El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades.
Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien de manera massiva al Monestir a partir del segle XIV.
(Article complet aquí)
Cronologia Edat Mitjana:
Alta Edat Mitjana
Baixa Edat Mitjana


Cant de la Sibila
El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma) i l'Alguer la nit de Nadal. Es té notícia de la seva interpretació durant l'edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal. A Ontinyent, País Valencià, es representa la nit de cada 24 de desembre a l'església de l'Assumpció de Santa Maria. Cada any, des del 1998, la Maria del Mar Bonet el canta a l'església de la Bonanova.
(Article complet aquí)
Vídeo:
Misteri d'Elx
El Misteri d'Elx (també anomenat localment La Festa) és una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que ve fent-se a Elx des de l'edat mitjana.
L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del segle XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulmà (1265) i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola.
(Article complet aquí)
Vídeo:
Any Litúrgic

Google Maps
Monestir de Poblet:
Ver mapa más grande
Catedral de Notre Dame:
Ver mapa más grande
Besalú:
Ver mapa más grande
Llibre Vermell de Montserrat
El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex que es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número 1 del seu fons de manuscrits. El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.
El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades.
Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien de manera massiva al Monestir a partir del segle XIV.
(Article complet aquí)
Cronologia Edat Mitjana:
Alta Edat Mitjana
Baixa Edat Mitjana
martes, 7 de octubre de 2008
viernes, 19 de septiembre de 2008
La música

La música és, segons la definició tradicional del terme,l'art d'organitzar sensible i lògicament una combinació coherent de sons i silencis utilitzant els principis fonamentals de la melodia, l'harmonia i el ritme, mitjançant la intervenció de complexos processos psico-anímicos. El concepte de música ha anat evolucionant des del seu origen en l'antiga Grècia, que es reunia sense distinció a la poesia, la música i la dansa com art unitari. Des de fa diverses dècades s'ha tornat més complexa la definició de què és i què no és la música, ja que destacats compositors, en el marc de diverses experiències artístiques frontereres, han realitzat obres que, si bé podrien considerar-se musicals, expandeixen els límits de la definició d'aquest art. La música, com tota manifestació artística, és un producte cultural. La fi d'aquest art és suscitar una experiència estètica en l'oïdor, i expressar sentiments, circumstàncies, pensaments o idees. La música és un estímul que afecta el camp perceptivo de l'individu; així, el flux sonor pot complir amb variades funcions (entreteniment, comunicació, ambientació, etc.).
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)